Tecnoautobiografia

Abans de començar cal dir que la meva història amb les noves tecnologies no conté grans esdeveniments. Sobretot perquè la meva família sempre ha estat un tant reàcida a les noves tecnologies, o si més no, a casa no hi entraven gaire sovint. D’aquesta manera la meva familiarització amb aquestes sempre es produïa fora de casa, a casa els amics o companys d’escola, a la mateixa escola...

Recordo, i segurament aquest fou el meu primer contacte amb la tecnologia, una televisió damunt un moble de la sala. Un aparell que no solia emetre una imatge gaire nítida. Però poc després una televisió un tant més moderna i un xic més gran ocupà de nou aquell espai. M’encantava mirar el Club Super 3 a tota hora!
Ja una mica més gran, els reis començaren a portar-me algun cotxe teledirigit, i un piano elèctric al qual tenia molt de carinyo. Tant una cosa com l’altra em fascinava, també fou l’únic que vaig tenir. Per sobre de tot, tenia la meva bicicleta, em passava la tarda jugant fora el carrer.
Arribà un moment, quan jo deuria tenir entre 6 i 7 anys, en que els videojocs i les consoles van començar a tenir molt d’èxit. La veritat és que jo tampoc en feia gaire cas, tot i que de tant en tant en demanava a la meva mare. I ho demanava perquè els meus amics tenien videojocs, no perquè realment ho volgués. Així que tan sols tingué una mena de “game boy” que només tenia un joc molt simple. A mida que passaven els anys, em començà a agradar tot això, així que ens reuníem a casa d’algun amic on aprofitava per jugar i jugar a la Nintendo 64 i a la Playstation.
Durant aquests anys, havia començat també a fer informàtica a l’escola. Una informàtica molt bàsica que es basava en utilitzar el Paint i algun processador de text.
La meva mare continuà estudiant, i necessità un ordinador. Recordo que era de la marca Compaq, no tenia l’office i els programes eren reduïts. A més, cada dos per tres s’esborraven documents, no disposava de targeta gràfica ni de so. Amb ell vaig començar a fer els meus primers treballs a ordinador.
El meu primer telèfon mòbil me’l regalà un amic, el qual ja havia utilitzat feia temps i es volia comprar un més modern. Posteriorment em comprava el conegut i popular Nokia 3310 que durà molts anys.
Ja parlant de fa uns cinc anys, vam comprar un ordinador de veritat, quin canvi! A partir d’aquí va ser quan vaig començar a aprendre a manejar l’ordinador i els seus programes. Arrel d’aquí, vaig començar a utilitzar el messenger, on m’hi podia passar força estona, molt entretingut parlant amb companys, amics, desconeguts...
I en la meva etapa acadèmica, l’ordinador ha esdevingut una eina de treball molt important, juntament amb internet, ja que a l’escola em feien fer moltes presentacions en power point, càlculs amb l’excel, creació de pàgines web per presentar algun treball, les assignatures tenien dossiers electrònics, i amb el professor ens podíem comunicar per correu electrònic.
Actualment les noves tecnologies ja ens envolten, de forma conscient i inconscient formen part de les nostres vides.

Totes les experiències que he pogut viure enfront les tecnologies que fins avui dia han passat per les meves mans les he de considerar positives ja que gràcies a elles avui estic escrivint al meu blog. Només us puc explicar una anècdota. Durant un curs de la ESO, en l'assignatura d'informàtica havíem de realitzar un power point com a treball d'evaluació pel curs, l'ordinador em va jugar una mala passada i va borrar to el que havia fet fins al moment, així que em suspengueren l'assignatura!